domingo, 26 de febrero de 2012

PALRANDU DE REZIU N´ESTREMEÑU


Paeci mentira que angunus
jechin por tierra lo nuestru,
estu que mienta la genti
que es patrimoñu estremeñu.
Drentu d’aquellas raizis
que mos hizierun un puebru,
deviamus de defendel
el abla de aquellus tiempus
que mos truxerun del norti
los pastoris i cabrerus
asturianus i leonesis,
que jecharun a esti suelu
la hondura i la simienti
d’esti puebru duru i reziu.
Paeci mentira que angunus
jechin por tierra lo nuestru.
Esti mou del palral
que tuvun nuestrus agüelus
que es patrimoñu i coltura,
tesoru de nuestru puebru
que ai que cudia-lu de siempri,
defende-lu i protege-lu,
lo mesmu que las costumbris,
pinturas i decumentus,
arroyus, montis i ríus,
escritus i menumentus.
I assin devemus palral,
con muchu ergullu i sin mieu
i sabel que ablandu assina
(dezí-lu huerti i de reziu),
no es palral mal castellanu,
es palral bien estremeñu.

lunes, 6 de febrero de 2012

EL BAÑO

Este poema escrito en el habla popular extremeña, esta atribuido a Gabriel y Galan. Yo tengo mis dudas de que el poeta de Frades de la Sierra fuera el autor,


Cudiau que es valienti
la moza de tia Juana.
Estaba yo esti agostu
bañandumi en el Gáparra,
que yo una ves al añu
me lavu el cuelpu n´amas
pol mo de que no gruñan
mi madri y la muchacha,
que dizin que un remuu
le curtu a la semana.
Andaba yo hidiendu
cosinas con el agua,
que a mi me gusta muchu
de reziu meneala,
hadel chipiliteus
pa veli las roangas
i dalmi chapuzonis
los mesmu que las ranas.
Estaba yo escuidiau
y a na que miru, ¡Blasa
con unas guarrapinas
que vieni a dali agua!
M´ajundu de repenti
i deju juera namas
que un cachu de cabeza,
que cuasi m´ahogaba
ca ves que me venian
las bambeás del agua
Yo diji: “cuantis cuantis
que beban las guarrapas
se hecha ella a la uña
lo mesmu qu´una cabra”
¡Pus esta es la que vieni
hidiendu asin la engaña
i ampie de la mi ropa
s´asienta en una lancha!
Yo, hechu un garrabuñu,
quietinu m´aguantaba,
i a vel si ell´ahuyia,
tosi sin chispa gana.
¿I sabis lu que hizu?  
Pus levantalsi namas,
i asin cumu hidiendu
qu´a mi no me miraba,
tenia ampie la orilla
sujetas las guarrapas,
i asin, pa que yo oyera,
de reziu les hablaba:
“¡Guarrapa, chiquia, chiquia!
¡Mal congriu sus entrara
qu´estais muertas de hambri
i aquí queais la grama
pol dilsus del rabíu
goliendu las retamas!
I firmi que te firmi
pegá cum´una lapa.
Yo estaba ya entumiu,
Qu´el cuelpu se jartaba
De estal amojicau
Pa no salil del agua.
I tuvi que pasalmi
la la manu pola cara
i asin dizili a ella:
“Mejol es que te vaigas
que yo no aguantu el friu
ni soi nenguna rana
i tengu que engiestalmi
i esta sumera l´agua”
i asin cumu hidiendu
qu´a mi no m´ascuchaba
se hue yendu la moza
dijendu a las guarrapas
“¡Guarrapas, chiquias, chiquias
hum, má que sus criara
que vais a golel cachus
i aquí queais la grama”.

sábado, 4 de febrero de 2012

LOS MOTIVUS D´EMIGRAL

L´apreguntaba Gelipi,
un mozu de entiligencia,
a unus tres u cuatru viejus,
pai pa lus añus sesenta,
una tardi de San Marcus
en el pueblu de Pescueça:

"¿Que tieni esta tierra mia,
que tieni esta tierra nuestra
pa que se vaiga la genti
ahilandu pa otras tierras?".

I va i dizi tiu Gapitu:

"es que la genti no aspera
a que to estu se enderezi
i otru mejol tiempu guelva.
Ya vendran añus mejoris".

I tiu Pablu le contesta:

"Cumu quedrás que se quein
sin tenel ni pa merienda,
con un cachinu jornal
pa toa la familia entera.
Lus muchachinus chiquinus,
la mujel hecha una negra,
i el aguantandu sopapus
del friu y la solejera,
de lus espantus del amu,
de rezenzius y tormentas,
I to esu ¿pa que, Gapitu?
pal no tenel ni una perra,
que van a cascal de hambri
si esti asuntu no s´enmienda.
Ya no tienin mas remediu
que hacelsi las maletas,
a vel si ancuentran trebaju
que l´avientin la miseria
i puean tiral pa lanti
pa salil de la probeza.
Bien de mal que se le hazi
tenel que dejal su tierra,
ondi nacierun sus padris,
ondi hue la su nacencia,
ondi jugó de muchachu,
i de chiquinu en la escuela
ondi tuvu cuandu mozu
la sus primeras querenzias.
Bien de mal que se le hazi
tenel que dejal su tierra

Peru esti probi emigranti
siempri llevará pol cuenta
que nazió en Estremaura,
que tieni sangri estremeña
y pol muchu que andi alejus
nunca s´olviará de ella.



domingo, 15 de enero de 2012

EL FESTIVALINU: LA HUERÇA DE PESCUEÇA

Cumu empuja la huerça d´un puebrinu,
cumu empuja la genti de Pescueça,
unius dendi los pies a la cabeça
pa luchal pola fe de su destinu.

Se mienta esti poel Festivalinu,
mentandu d´esti puebru su grandeça,
que espavila de golpi la pereça
pa tenel estu siempri de continu.

pa´tilval del huturu las vereas,
vieni el Festivalinu del presenti
i enel vamus tos juntus de carea.

Ai que echal en la tierra la simienti
pa que la sementera pruntu sea
un puebru que consigui lo que sienti.

lunes, 2 de enero de 2012

LA INTERNÉ

Ara qu´andamus liaus
con estu de la interné,
estamus tos mu enteraus
del cumu, el cuandu i polque.
Los pedioricus del mundu
ya toitus los pueis leel,
los partis i los endilguis
de la cencia i del sabel,
cualquiel cosina que busquis
enel gugli, la pueis vel,
na mas tienis que escrevil
lo que te cumpla ponel
i alli de golpi te sali
lo que aigas escritu enel.
Estu es algu mu aparenti
i tenelu es menestel
pa vel si a subiu el paru,
los garbanzus u el café
u si el asuntu anda mal
u si anda un poquinu bien,
u si l´a ganau el Balsa
al Ral Madris otra ve.
Es una cosa mu guena
Esti enreu del interné.
Cumu esu que mientan feibu
i que silvi pa ponel
to lo qu´a ti te s´ocurra,
i alli to´l mundu lo ve,
peniculas y retratus,
lo que t´a pasau antiel
u lu qu´aluegu te pasi
mañana a l´amanecel.
Alli tienis de continu
amigus a tutiplén,
i pueis palral escreviendu
con to el que quieras tenel,
si te cumpli a ti tenelas,
palrrandas ca dos por tres.
Es algu mu entreteniu
i de muchu conocel.
Asina que no seas bobu,
pol que si quieris sabel,
tienis que entral en las redis,
pa que pueas aprendel
to lo que pasa en el mundu,
i te pueas enteral bien,
que oi, pa sel un sabihondu
ai qu´estal en la interné.

jueves, 1 de diciembre de 2011

RETRATUS D´ANTAÑU

Andu viendu retratus del antañu,
farrungaus i ya viejus polel tiempu,
i cumun gabarruñu de sentiris
se m´avienin di golpi los ricuerdus,.
i me enllenan la sangri d´emocionis
i de santus de altonci el pensamientu.
Retratus d´antiayel junt´a mi madri,
cuandu yo era chiquinu cum´un cepu,
i andaba con tirantis y calzonas
rebrincandu las callis de contentu;
calzonas remendás en la culera,
que asin, ca dos por tres, pa que te cuentu,
refalandu u saltandu en los canchalis
saliamus con un sieti en el traseru,
y al instanti, dispues de una mandanga,
mi madri le plantaba un guen remiendu.
Retratus de las heras i del trillu
pa lli pa la praera de tiu pedru,
o en las nochis calientis de veranu
en las palvas dulmiendu cara´l cielu.
Retratus de mi padri polas callis
agilandu mu listu i mu derechu,
llevandu d´aguacil el uniformi,
a hechal los pregonis polel puebru.
Retratus con mi madri en el burrinu
saliendu en las mañanas mu ligeru,
aparejau d´albarda i aguaeras
enllená toa de trastis y trasterus,
a lavalnus la múa enel arroyu
que llaman Arrojamu d´azi tiempu.
Retratus de chiquinus ena praza,
jugandu a la peona o al pañuelu
a los enconderichis, a cordonis,
a espidula, al pillal o al retorteru.
Retratus de mi puebru, de mi genti,
de los seris querius que se huerun,
retratus del colol de la raizis
que crezin en los surcus del barbechu.
retratus de la casa de mis padris,
retratus del sentil de mis aguelus,
retratus olviaus en los cajonis
que me enllenan la sangri de ricuerdus.

<iframe width="420" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/3oB5orVP0aI" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

jueves, 3 de noviembre de 2011

EL LIU DE LAS PARCELAS (Dedicado a la primer concentracion parcelaria de Pescueza, año 1987)

.-Oyi, ondi vas tan corriendu
con esti friu que pela,
que no ves cuasi a la genti
de tanta priesa que llevas.

.-Hombri, ¿Que pasa, compadri?
dispensa que no te viera,
si tu, al pasal, no me hablas,
ni me doi cuenta siquíea´.
Es qu´anda unu precupau
con estu e las parcelas,
que de tantu rebullil
te da dolol de caeza.
Ai, en casa, en el braseru
e dejau a la parienta
i voi pa la yuntamientu
a vel estu de la tierras,
qu´echarun anochi el bandu
que nel salon se presentan
los planus y los papelis
pa que lus vea tol que quiera;
y dicin que ya train toas
las reparticiones hechas
y que ca un trai pintau
en los mapas las parcelas.

.-Pos ya ves tu, bien templanu,
p´alla pa la sieti i media,
agile yo de la cama
¡con un dolol de caeza...!
Toa la nochi sin dolmil,
na mas que venga a dal gueltas,
que m´entraban unas ganas
que ya prontu amaneciera
pa dil a vel el primeru
esti asuntu de las tierras.
Me jui pa la yuntamientu
cuasi qu´a las ochu y media,
creyendu que era el primeru,
pa cuandu abrieran la puerta;
pos a la puerta aguardandu
abia, lo menus, cuarenta.
I haci un ratu e saliu
con un liu en la caeza,
que no ai cristu que s´enteri
de esti asuntu de las tierras.
Yo tengu, cumu tu sabis,
sin mental el cachu guerta,
entri propias y baldius,
sieti janegas e tierra,
pos resulta qu´en los mapas
m´a tocau ectaria y media,
que si el asuntu no marra
bienin a sel tres janegas:
u sea, que con esti liu
del coñu de la parcelas
el casu es que m´an queau
con la meta de la tierra.

.-Peru esu es pol el canteu
que endilgan a las parcelas.
Si tu las tienis de cuarta
y te las dan de primera,
en esi casu tenemus
que te toca menus tierra,
i tamién ties que pensal,
pa que te salga la cuenta
que, entri el valol de los pastus,
las laboris y la yerba
pierdin los tierras propias
y los del baldiu aumentan.

.-Pus vaya gracia qu´an hechu
con el valol de la tierras,
que si las tienis de cuarta
y te las dan de primera,
de cuatru partis que tienis
te quéan en una y media.

.-Guenu, tapocu es pa tantu.
Si pierdis algu e la tierra
pol el valol de los pastus
y el canteu e las parcelas,
debis de pensal qu´aluegu
tu eris el amu de ellas,
pa hazel y desazel,
pa labral cuandu tu quieras
y pa metel un ganau
que t´aprobechi la yerba.

.-Si esu estamus compadri,
si algu de ventaja lleva,
i an que me ves que regruñu
tamién veu cosas mu guenas.

.-Pus claru que si compadri,
qu´el asuntu las parcelas
en muchus pueblus s´a hechu
y a dau guenas esperencias,
y an qu´algunus no lo´n tiendin
y aigan otrus que protestan,
ya veras tu cumu al cabu
anda la genti contenta.
Guenu ast´aluegu compadri
voi a vel la mi parcela,
qu´es la media pa la una
y antis que cierrin la puerta
quieru vel si desenrreu
esti asuntu de las tierras
y se m´acabi de golpi
esti dolol de caeza.